Se li atribueix a Salvador Dalí la famosa frase, ara ja repetida fins al fàstic, “que parlin de mi, encara que sigui malament”. Si és cert, es tractaria d'una variant evolucionada d'una altra màxima que hauria llançat al seu dia Oscar Wilde, una d'aquelles figures que col·lecciona cites cèlebres, apòcrifes o no, a tots els racons d'internet. “Només hi ha una cosa pitjor que parlin de tu, i és que no parlin de tu”, va pronunciar presumptament l'irlandès.
En l'univers de les xarxes socials, aquestes idees semblen haver calat fins al punt que donem per fet que moltes figures públiques juguen a aquest joc amb tal de continuar a la palestra i marcar el pas. Ser TT encara que sigui perquè et deixen malament és millor que no aparèixer. I és que si bé pocs experts en comunicació i màrqueting recomanarien al seu client patir una mala publicitat viral —o almenys, segons el producte—, sembla que, al terreny de la política, avui tan polaritzat, ser el centre d'atenció, encara que sigui quedant malament, compta amb grans avantatges.
Ho hem vist aquests dies amb Isabel Díaz Ayuso. Pocs dies abans de la manifestació convocada pel líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, d'ahir diumenge a Madrid; la presidenta de la Comunitat va decidir ocupar tot el focus mediàtic anunciant que abandonaria la conferència de presidents de Barcelona si li parlaven en català o qualsevol altra llengua que no fos el castellà. I va complir: només començar el lehendakari el seu discurs en eusquera, Ayuso es va aixecar i va marxar. Fins que li parlessin en la “llengua comuna”. I així va ser com va acaparar la narrativa del dia. I així va aconseguir que només es parlés d'ella. I molts fins i tot es van oblidar de la manifestació amb què el president del PP volia solemnitzar el final de l'era del pèrfid sanchisme.
La presidenta del PP de Madrid i del Govern de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, durant la seva intervenció a la manifestació del PP d'ahir sota el lema 'Màfia o democràcia
Amb tot, Ayuso va monopolitzar la conversa política en xarxes socials tot el cap de setmana, incloses les hores de la marxa a Madrid. Per descomptat, durant el seu discurs contra la “dictadura de les minories”, però també quan parlava Feijóo a la plaça España. La madrilenya es va guanyar moltes més crítiques que crits i aplaudiments. Al terreny de la radicalització que és X, els ultres de dreta li van donar suport, clar, però amb més reserves que si fos d'una altra formació més pròxima al seu missatge. Fins i tot encara que de vegades no se sàpiga qui és qui. O va fallar la consigna, o no n'hi va haver, o simplement aquesta vegada els altres eren més. Recordem que les xarxes són reactives. De manera, que va ser el camp de l'esquerra la que va poder criticar i caricaturitzar a plaer una de les seves enemigues preferides.
Com no podia ser de cap altra manera, el seu alter ego digital cuqui fake, és a dir, @Idiazaquso va col·leccionar virals a costa de la mofa constant. El compte paròdia més famó d'Ayuso va començar retratant-la a l'avió camí a Barcelona, amb la bandera espanyola ben doblada i planxada per exhibir-la quan fes falta, i advertint que li havien dit que “allà parlen estrany”, amb un idioma “que s'han inventat traient vocals de l'espanyol”. Més endavant, confessava que no va plantar la reunió perquè el “vascongado” li resultés molest, sinó perquè tenia altres raons fisiològiques de pes.
Els comptes antiAyuso guanyen en la conversa i la ridiculitzen pel seu gest a Barcelona; també es viralitza una poc habitual defensa de les llengües cooficials
No van faltar al·lusions, esclar, a MAR, el seu assessor estrella, ni als problemes de la seva parella amb la justícia, ni tampoc al difícil assumpte de la gestió de les residències durant la pandèmia, que tant la incomoda a ella i tant agrada explotar als seus rivals. De fet, les estacades digitals tenen molt del discurs de Mas Madrid, autèntic assot de la presidenta en cada sessió plenària de l'Assemblea. I quin millor trasllat a la realitat tangible d'aquest xoc que el breu diàleg, per anomenar-lo d'alguna manera, que van mantenir Ayuso i Mónica García en l'acte de Barcelona. “Saludaràs una assassina?”, sembla que li va dir la popular a la ministra, líder de la formació d'esquerra madrilenya. “Encara bo que ha vingut la senyora aquesta d'ulleres, que Mónica García em volia fer plorar. I tot per deixar morir als 7291 vellets”, subratllava la falsa Ayuso.
A propòsit també de l'actuació —en totes les accepcions del terme— d'Ayuso, també van circular força, i poc habituals, defenses de les llengües del territori espanyol. Viral es va fer, per exemple, la imatge de cinc joves en la manifestació del 3 d'octubre del 2017 a Barcelona amb les següents banderes: estelada, espanyola, ikurriña, canària independentista i tricolor republicana. L'usuari donava així suport a la “diversitat cultural”. Algú també va rescatar la famosa comparsa gaditana infantil a favor de català, eusquera i gallec, i d'altres portaven a col·lació una antiga vinyeta que ironitza que el fet que els monolingües siguin els que donin lliçons d'educació als bilingües. I un gran acudit per finalitzar: els madrilenys ja coneixen la kriptonita de la seva presidenta: si volen fer-la fora, n'hi haurà prou amb parlar-li en llengua basca i se n'anirà com per art de màgia. Almenys aquesta era la recepta que més es va difondre. Funcionarà?
Lee también
Matís: no és que tothom parlés malament d'Ayuso. No van ser pocs els que es van acollir al seu gest per defensar una altra vegada que no hi ha plurinacionalitat a Espanya que valgui, i assenyalar l'absurd, al seu judici, d'utilitzar orellera perquè “en espanyol ens entenem tots”. Òbviament, els antiSanchez també van aparèixer, i no s'ha d'amagar que l'estil espectacular de la presidenta té adeptes, inspirada pel que marca el trumpisme internacional, però el cert és que el president del Govern espanyol li ho pot agrair: aquesta vegada es va estalviar uns quants insults a X.
I li agrairà també perquè el seu protagonisme probablement haurà permès rebaixar el focus de la protesta d'ahir de Madrid i traslladar la pressió a un altre costat. Que ahir el titular d'Ayuso en una entrevista en un mitjà de comunicació de Madrid fos pel Congrés del PP de juliol i no per a la manifestació de Feijóo resulta significatiu. Ahir va ser la més aplaudida al carrer. I mentre populars arribats amb autocars es rostien als carrers de la capital espanyola, comptes de X que mantenien a Ayuso amunt de tot del TT espanyol deien obertament que la preferien com a líder del partit davant l'expresident gallec. Que parlin d'una sempre serveix per a alguna cosa.
