Aquests dies en què assistim a la baralla pública entre Donald Trump i Elon Musk m’agradaria citar aquí el llibre Hipnocracia , de Jianwei Xun. El subtítol és Trump, Musk y la nueva arquitectura de la realidad i descriu una forma de control més subtil i efectiva que la de qualsevol sistema dictatorial. Segons aquesta tesi, Trump i Musk són experts a modelar la realitat a través d’històries que “capturen la imaginació i les emocions de les masses”. Una reflexió que dona peu a interessants debats sobre la unió entre les grans tecnològiques i el poder polític. Molt il·lustratiu, si no fos perquè Jianwei Xun no existeix. És un invent.
El llibre Hipnocracia encara es pot comprar en moltes llibreries i no hi trobareu res que faci sospitar que va ser escrit en bona part per models d’IA. Tampoc no sospitareu de la foto del fals filòsof Jianwei Xun. Al volum, s’expressen idees que no són menyspreables. Llegiu aquest paràgraf: “El poder ha abandonat les seves velles eines. Ja no mana mitjançant lleis. Habita en els símbols, s’amaga en els fluxos, recorre els dispositius que, de manera obsessiva, donen forma a la nostra imaginació. No reprimeix, sedueix. No persuadeix, modula. No mana, sinó que repeteix. Vivim en un estat d’hipnosi permanent (...)”. De fet, va començar a ser profusament citat per acadèmics i mitjans de comunicació.
La farsa va ser revelada per la periodista Sabina Minardi, de la revista L’Espresso , que va voler entrevistar l’enigmàtic autor. Tot va partir de l’editor Andrea Colamedici, que va dir que es tractava d’un experiment. A les seves pàgines s’hi afirma que la gent viu “en sistemes de realitat diferents”, com quan seguidors de dos partits polítics “veuen” coses diferents davant un mateix esdeveniment. “L’ordre hipnocràtic no necessita suprimir la veritat, només necessita crear prou veritats perquè qualsevol versió única de la realitat perdi el seu poder d’autoritat”, conclou. Potser no hi ha una font única de veritat, però tampoc tot no és interpretable, com va demostrar Minardi quan va destapar la mentida. Només disposem de la nostra destresa i afany per discernir sense ser “hipnotitzats”. I no és fàcil sense convertir-nos en una societat d’éssers massa crèduls o excessivament desconfiats.
