L’interès nacional, definit pels interessos de l’Estat a Espanya, se centra actualment en l’augment de la despesa en defensa, la llei d’Amnistia a l’independentisme català, l’increment de la despesa en habitatge de protecció oficial i la resposta a la immigració il·legal i a les onades migratòries.
El Govern impulsa aquestes grans qüestions d’interès general o públic amb l’objectiu de no quedar fora del concert internacional de defensa marcat per l’OTAN i la Unió Europea, respondre a les demandes de les institucions catalanes, afrontar la crisi d’habitatge a Espanya –que està mobilitzant la ciutadania–, evitar la bretxa social entre qui pot pagar o llogar un habitatge digne i qui no ho pot fer, i plantejar un escenari de regularització de la immigració. L’interès nacional sempre està subjecte a la llei i a la recerca de grans acords d’Estat, que permeten fixar posicions duradores en el temps.
PSOE i PP no estan enfrontats en els assumptes d’interès nacional, sinó en la manera d'abordar-los
Encara que pugui semblar el contrari, existeix un ampli acord polític de fons entre el PSOE i el PP per afrontar aquestes qüestions. El PP, més enllà dels seus interessos partidistes, considera que Espanya no pot quedar fora del gran consens europeu sobre l’augment de la despesa en defensa. Pel que fa a la llei d’Amnistia –a la qual s’ha oposat des del principi–, ha considerat que pot aportar estabilitat política al país, oferint una sortida a l’independentisme. El seu posicionament davant l’escassetat d’habitatge públic, segons les dades del sector, el porta a plantejar solucions diferents de les del Govern central, però comprometent-se a buscar una resposta estructural i duradora. I coincideix amb l’Executiu sobre la importància de la col·laboració europea per gestionar els fluxos i el suport a la immigració legal com a via per cobrir les necessitats del mercat laboral.
Lee tambiénMobilitzacions a Espanya
PSOE i PP no estan enfrontats en els assumptes prioritaris d’interès nacional que Espanya ha de prioritzar; el que enfronta tots dos partits és la manera com han de ser abordats. La qüestió que el PP utilitza per desgastar el Govern i captar l’atenció de la ciutadania és la regeneració política, per evitar que el país quedi a mercè d’un poder discrecional que actuï fora de la legalitat.
La crisi –o paràlisi– de l’Executiu no es deu a diferències de fons amb el PP, sinó al risc que es consolidi en la societat la percepció que ja no està en condicions de governar després de les acusacions sobre pràctiques il·legals del partit. L’estratègia de tensió entre tots dos partits no es dirimeix en els grans assumptes d’Estat, sinó que tots dos utilitzen l’estratègia de l’escàndol útil per aconseguir l’alternança en el poder.