El Project Area ha posat aquest any el focus en projectes que fan reflexionar de manera crítica o en aquells que entrecreuen disciplines. Aquí és on el Sónar+D es fa tangible i la gent pot tocar i experimentar la tecnologia del futur. Ho explica Cristina Checa, la comissària d’aquest espai híbrid on es pot trobar des d’intel·ligència artificial fins a tecnologia robòtica, passant per instal·lacions artístiques sobre canvi climàtic, privacitat, vigilància, hiperconnectivitat o futurs possibles.
“En realitat, es detecten tendències i preocupacions socials que s’expressen aquí mitjançant l’art. Tenim centres d’investigació, artistes emergents, prototips... tots amb esperit col·laboratiu i de pol·linització creuada entre disciplines”, diu Checa. Són 65 projectes presentats per 50 entitats de 17 països: Corea del Sud, Taiwan, Eslovènia, Regne Unit... Vint-i-dos procedeixen d’una open call que va fer el festival i que va obtenir el doble de respostes que el 2024.
Diàleg entre espècies
Hi ha exemples de talent sorgit a Catalunya, com el de Yolanda Uriz, que amb el seu Chemical calls of care ( Trucades químiques de cura) explora la comunicació química entre espècies com una forma de diàleg futur possible. El seu invent –ja en la segona versió, per a interiors, que ha adquirit la NewArtFoundation– consisteix a enviar per un telèfon de ciència-ficció missatges de cura a les plantes (nutrients, fertilitzants...) i rebre, per una altra terminal, els sons i aromes que generen els compostos volàtils de les plantes. “ Intentem portar l’experiència comunicativa al pla físic. Les plantes tenen un sensor de gas i aquestes dades es tradueixen en so que es reprodueix en plataformes vibratòries, on se situa l’interlocutor. La vibració que et puja pels peus et fa sentir com és tenir les arrels a la terra”, apunta Uriz.
Les plantes es cuiden entre si
Al mig de l’exposició, hi ha un lliri de la pau envoltat d’heures i connectat a internet. El projecte, que es titula Otras inteligencias i que explora la comunicació remota entre plantes, va ser part del doctorat de María Castellanos a l’OsloMet University. Fa 15 anys que ella i Alberto Valverde treballen amb plantes, i han emulat el comportament dels arbres al bosc, que comparteixen informació i nutrients. “Jo pensava fer servir IA, però les plantes ja són intel·ligents, tenen capacitat d’aprendre. Així que vaig fer una xarxa amb sensors basats en electrofisiologia vegetal i vaig esperar a veure què passava”. Depenent de la seva activitat, aquest lliri de la pau envia un senyal a una altra planta a la xarxa. Llums roses i bastonets s’encenen quan això passa. “ Vam començar el 2020 tenint plantes per tot el món. A les tres setmanes es van veure patrons de comportament: algú es quedava sense internet a casa i les altres plantes cridaven insistentment aquella planta desconnectada. Si posàvem una planta nova a la xarxa, trigaven a contestar i parlar amb ella, perquè es veuen patrons d’amistat, algunes plantes tenen preferències per unes o d’altres”.
Una camisa antivigilància d’IA
Els sistemes de vigilància que planen sobre la població mundial ja tenen qui els esquiva. En col·laboració amb la Fundació Foto Colectania, que ara mateix exposa una instal·lació sobre les cultures digitals, l’artista Simon Weckert té al Project Area un prototip de camisa per eludir el sistema YOLO de reconeixement, que es fa servir en càmeres de videovigilància, en aeroports o aplicacions de mòbil. Aquesta peça de plàstic reciclat anul·la la capacitat de ser reconegut com a ésser humà. I el seu estampat de platja només fa que millorar el camuflatge.
Fotons al so de la quàntica
Entrant a mà dreta i al fons, hi ha, darrere d’una cortina, una de les propostes dedicades a la música i noves interfícies, és a dir, instruments musicals. La proposta d’ Eigensound Lab, arribada de Berlín, treballa amb quàntica i inclou artistes amb background en òptiques quàntiques. Així, Bosonic echoes converteix un boson sàmpler –un sistema de computació quàntica basat en la interferència de fotons– en una instal·lació sonora interactiva. El que s’exposa és una interfície lluminosa que tradueix el comportament estadístic d’aquestes partícules de llum que genera composicions musicals aleatòries.
Maria Arnal, dins i fora de l’escenari
Les eines que fa servir l’artista catalana en la seva actuació d’avui al Sónar s’expliquen en el Project Area. Aquí es poden fer dues coses: la primera és cantar i escoltar la pròpia veu convertida en la d’ Arnal mitjançant una IA que en canvia el timbre, cosa que és una manera de mostrar com funcionen els models d’IA generativa i com es poden millorar o alterar. L’altra experiència és ficar-se dins d’aquest espai latent de la IA i escoltar la veu de l’artista de manera immersiva. Tots dos projectes es veuran avui a l’espectacle.
