La derrota per 30-25 contra el Nantes a la final de consolació de Colònia, després de la cruel caiguda en la semifinal contra la bèstia negra del Magdeburg (30-31), va posar l’epitafi al quart episodi de l’etapa de Carlos Ortega, l’elegit per Joan Laporta –assessorat per Enric Masip i Valero Rivera– per esborrar el segell Xavi Pascual i donar continuïtat a l’hegemonia blaugrana.
Es tancava a Colònia un cicle de quatre anys del projecte del tècnic malagueny, il·lustrat amb la sortida d’una tacada de 10 jugadors dels 20 de la plantilla, en l’èxode més gran que ha conegut la secció blaugrana. Fent creu i ratlla, el club pretén propiciar una profunda renovació del pla que continua confiant a Ortega. I, alhora, liquida una altra bona part dels últims vestigis de l’era Pasqui. Però no tots: 7 dels 9 que s’hi queden són fills esportius del tècnic català.
Al tècnic li tocarà gestionar el canvi generacional, amb el seu segell, amb 7 nous i restricció econòmica
La llista de les sortides és significativa, pel pes d’alguns noms com pels motius de la no-continuïtat. Així, marxen jugadors emblemàtics com l’excapità Gonzalo Pérez de Vargas (34), un dels millors porters del món, que se’n va al Kiel per no voler-lo renovar el club blaugrana per la seva política de contenció econòmica; també l’històric Aitor Ariño (32), el jugador amb més trofeus en l’handbol blaugrana (74), no renovat després de 20 anys en el club per no comptar per a Ortega, o el brasiler Thiagus Petrus (36), que després de set temporades de blaugrana no va rebre cap oferta. Ortega el castigava ahir a la grada, sense poder jugar el seu últim partit de blaugrana. “L’entrenador ha decidit, pel que sigui, que no jugués”, s’acomiadava el defensa, fitxat per Pasqui el 2019 del Wisla Plock. “La gent que decideix ho ha decidit i és així. He hagut de buscar-me la vida i ja està”, comentava a La Vanguardia sense voler donar més raons del seu adeu. Ell volia continuar.
També sorprèn la sortida de Melvyn Richardson (28), un dels millors laterals, esquerrà polivalent, que ha empès el carro tantes vegades, com ahir, amb 8 gols, suplint el lideratge d’un minvat físicament Dika Mem.
Aquests quatre jugadors, de gran pes a l’equip, eren part de l’herència que va deixar Pasqui (destituït el maig del 2021, amb el mànager esportiu David Barrufet), una empremta “que continuen volent liquidar”, assenyalen sense embuts des del vestidor blaugrana. S’hi afegiran el juny del 2026 les baixes d’ Emil Nielsen ( Veszprém) i Domen Makuc (Kiel), uns altres dos fills de Pasqui, que tampoc ha sabut o ha volgut retenir el Barça.
Completen la llista de 10 sortides sis jugadors que van arribar sota el comandament d’Ortega com Hampus Wanne (el va fitxar Barrufet), Pol Valera, Javi Rodríguez, Juan Palomino, Jaime Gallego i Vincent Gérard (contractat per suplir el lesionat Pérez de Vargas).
Amb les sortides i l’arribada de set cares noves (els cedits Ian Barrufet i Djordje Cikusa, el recuperat Ludo Fàbregas, Viktor Hallgrímsson, Seif Elderaa, Jordi Fernández i Òscar Grau, del B), Ortega podrà disposar d’una plantilla més al seu gust, conforme al seu segell, però amb les restriccions econòmiques de la secció. Fins ara li havia tocat administrar l’herència de Pasqui –i amb bona mà, mantenint l’hegemonia espanyola i guanyant dos Champions en quatre anys–. Ara haurà de gestionar el canvi generacional, amb un grapat de joves del planter, fitxatges de la seva corda i la vella guàrdia de Pasqui ( els Mem, N’Guessan, Fàbregas, Aleix Gómez, Frade). Tot això, amb l’exigència d’un club on només val guanyar.
