El Reial Madrid va tenir un discret debut al Mundial de Clubs, tancat amb un empat contra l’ Al-Hilal àrab, que va jugar més bé al primer temps però que al final va salvar un punt perquè Fede Valverde va fallar un penal a l’afegit que hauria donat la victòria als blancs.
Amb el partit jugat a Miami a 32 graus i un 65% d’humitat, amb una sensació tèrmica sobre el terreny de joc de 38 graus, el Madrid no va ser un conjunt gaire diferent del de Carlo Ancelotti. Només van trobar col·locació els dos fitxatges: Alexander-Arnold, que va jugar en lloc de Lucas Vázquez, i Dean Huijsen, el central que va acompanyar Raúl Asencio.
Sense Mbappé, absent per gastroenteritis, el Madrid només va trobar un gol del jugador del planter Gonzalo
Tret d’això, l’esquema de joc en aquest primer onze de Xabi Alonso va ser el 4-3-3 que agradava tant a Ancelotti. Sense Mbappé, a qui una gastroenteritis va deixar fora i la seva plaça va ser per al jugador del planter Gonzalo, el Madrid va mostrar els defectes dels últims temps, especialment la falta d’elaboració al mig del camp, al primer temps a la mercè de l’equip àrab, que amb Ruben Neves als comandaments en tot moment va tenir superioritat en aquest període.
La primera part del Madrid va ser un voler i no poder. Amb Vinícius i Rodrygo desconnectats, el Madrid no va tenir pilota i es va defensar com va poder de les escomeses del rival, que arribava molt còmode per les bandes. Milinko Savic ja va obligar una gran parada a Courtois al minut 3 i l’ Al-Hilal va vorejar el gol durant la primera mitja hora.
Així com és el futbol, el Madrid va obrir el marcador pràcticament en la primera contra, al cap de 34 minuts, una jugada molt ràpida en què després d’una gran passada de Rodrygo va acabar Gonzalo, el 9 del Castella. El Madrid havia d’asserenar el joc, però no ho va aconseguir i després d’una altra oportunitat de Gonzalo al 41 l’ Al-Hilal va empatar en un penal ingenu per agafada d’ Asencio a Marcos Leonardo que va transformar Ruben Neves, un penal molt d’ Asencio, que té tantes facultats que moltes vegades va de sobrat, una mica a imatge de Sergio Ramos.
La segona part va començar amb Güler al camp, Asencio a la banqueta i Tchouaméni de central. En el primer minut Güler va estavellar una pilota al travesser a centrada de Vinícius. Va ser un avís d’un Madrid molt més protagonista en aquest període, tot i que sense crear gaires ocasions de gol.
Vázquez va entrar per Trent, discret en el debut, i Brahim per Rodrygo, que, tret de l’assistència, se l’havia vist poc. Un error del gallec gairebé va costar un gol de Marcos Leonardo, que va rematar alt. Després va ser Valverde qui el va xutar malament.
Vinícius va sortir per un altre del planter, Víctor Muñoz, i va arribar Modric per Bellingham. Quan es cantava l’1-1, el Madrid va demanar penal per una manotada d’ Alqahtani a García a l’àrea que va acabar amb el manxec sagnant en un llavi. L’àrbitre va anar al monitor i, després de pensar-s’ho molt, el va xiular. Vinícius i Mbappé no hi eren i Valverde el va xutar fatal. Bono li va endevinar la intenció i el va parar acreditant la condició de parapenals. El Madrid continua amb el drama particular des dels onze metres.
